Partager l'article ! à Rosario...(Pier Paolo Pasolini): A Rosari Tal cialt la ciar a pesava tal fresc a veniva ...
Là se
rassembleront les aigles
où que soit le cadavre ... là s'assembleront les aigles
A Rosari
Tal cialt la ciar a pesava
tal fresc a veniva di lus,
ma vuei, frut, si ti sbassis i vuj,
no i ti jos nè pèis né lus tal to grin.
I ti ris, magari, ma il ridi
a no ti ven su da chel grin
dulà che un bigul frèit e sec
al è doma che un sèin tai blu-jeans.
Drenti da la puora Glisia
i ti âs lassàt la to ombrena :
jo i plans insièmit cui predis
il vuèit chai ci as lassât tradint.
A Rosario.
Nel caldo la carne pesava
nel fresco diveniva di luce,
ma oggi, ragazzo, se abbassi gli occhi,
non vedi né peso né lute nel tuo grembo.
Ridi, magari, ma il riso
non ti viene su da quel grembo,
dove un cazzo freddo e secco
non è che un segno nei blue-jeans.
Dentro la povera Chiera,
hai lasciato la tua ombra :
io piango, insieme ai preti,
il vuoto che hai lasciato tradendo.
À Rosario
Dans la chaleur pesait la chair
dans la fraîcheur devenait lumière,
mais aujourd'hui, baissant les yeux, enfant,
tu ne vois ni poids ni lumière à ton ventre.
Tu ris, peut-être, mais le rire
ne jaillit pas de ce ventre,
où une bite froide et sèche
n'est qu'un signe dans le jean.
À l'intérieur de la pauvre Église
tu as laissé ton ombre
je pleure, en compagnie des prêtres,
le vide laissé par ta trahison